#SomEssencials

Les entitats feministes en sabem molt del que suposa estar en crisi, perquè la crisi forma part d'aquesta societat capitalista i patriarcal, que viu i es mantté a costa de les altres. En anteriors crisis, les entitats de dones vam aturar-les posant-hi el cos, que vol dir que totes nosaltres vam assumir les retallades, les reduccions de salaris-ja de per sí precaris- i ho vam fer perquè sabíem i sabem, que davant la violència masclista no ens podem aturar, perquè ens hi va la vida.

Ara amb aquesta crisi no podem, no volem tornar a posar el cos, no volem tornar a

sostenir de manera continuada, allò que és responsabilitat de totes i tots, però

especialment, de qui té el poder de prendre decisions i gestionar pressupost.

Les entitats feministes sostenim una violència estructural i institucional, que és

sistèmica. La creació de recursos en violència masclista s’ha fet en base a la precarietat de les condicions de treball de les diferents professionals que intervenen en l`àmbit de la

violència masclista i, de les entitats que sostenen any darrere any els serveis.

Davant la crisi sanitària del coronavirus, les entitats feministes que proveïm serveis

per avançar cap a l’equitat de gènere i lluitar contra la violència masclista, adreçats a

les dones, a la ciutadania i per a les administracions públiques ─entitats que formem

part del tercer sector i de l’Economia Social i Solidària (ESS), sempre oblidades─ hem

demostrat una capacitat important de reacció i d’adaptació per tal de continuar oferint els nostres serveis amb la màxima garantia de drets. Aquesta adaptació ha suposat invertir en recursos, en assessoraments, en temps per pensar i iniciar estratègies, en treball col·laboratiu a través de les xarxes socials. La generositat de les persones que treballem a les entitats ha permès posar a disposició dels projectes no només lanostra dedicació sinó també els nostres recursos personals (portàtils, telèfons,consums...). Aquesta contingència no ha estat fàcil, cal posar-la en valor, i cal ques igui reconeguda i compensada des de les administracions públiques.

És per això que amb AMB AQUEST COMUNICAT

EGIXIM:

* Que no s'aturin les subvencions a partir de l'adaptació i flexibilització de les convocatòries.

* Que s’abonin tots els projectes o serveis contractats per les administracions, si s’han vist interromputs o aturats per la situació d’alarma, o per decisió de la mateixa administració.

I PROPOSEM:

* Ajudes directes a les entitats petites que hagin patit una reducció “dràstica i involuntària” dels ingressos per culpa de les mesures de contenció del coronavirus.

* L’elaboració d’un pla de contingència per part de les administracions perquè el teixit d’entitats petites de l’ESS i/ode la xarxa feminista no desaparegui o quedi greument danyat.

* Que es respectin els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tal i com estaven previstos, i que no estraslladin a d’altres emergències.

LES VIOLÈNCIES MASCLISTES CONTINUEN SENT UNA GRAN EMERGÈNCIA SOCIAL!