Qui se'n renta les mans?
AFECTA EL CORONAVIRUS A LA CORRESPONSABILITAT? REFLEXIONS DES DE L’ESCOLA DE MARES I PARES
Aquests dies de confinament, sumant-nos a les moltes reflexions sobre com cuidar-nos i com entretenir-nos, volem aportar alguns recursos per posar el focus en observar dinàmiques familiars. En concret, en el post d’avui ens centrarem en la coresponsabilitat, és a dir, en com ens ocupem de tot allò que fa falta pel benestar de la família.
Aquest tema sempre hi és, però pot ser que en dies de confinament es posi més en evidència o ens generi més malestar. Té a veure amb: qui s’encarrega de recordar que ens rentem les mans quan arribem a casa?, qui té clar què és el que falta per anar a comprar, o el que s’està a punt d’acabar?, qui distribueix totes les feines que s’han de fer a la llar?, o qui sostindrà els moments de desesperació després de dies i dies de confinament? Si ha de conviure el teletreball i la cura de les criatures, com ens ho fem? què es prioritza?
Als tallers de coeducació per famílies, les mares ens recorden que costa compartir el treball dedicat a la família, expressions com: per a què ho acabi fent malament, ho faig jo; és que com que ell no ho veu o no li molesta, ho acabo fent jo; perdo més temps discutint que fent-ho.... I si de manera habitual l’excés de feina és una realitat, és important cridar l’atenció a la sobrecàrrega que pot suposar tota aquesta situació.
Quan destinem tant de temps i energia en pensar per la resta, podem acabar no tenint ni temps ni energia per pensar en nosaltres. És el que tan bé explica Marcela Lagarde, antropòloga mexicana, quan diu que a les dones se’ns construeix com a ser-per-als-altres i ser-dels-altres. Si en voleu saber més, podeu clicar aquí.
La pregunta a fer-nos és: així doncs, com ho transformem? En aquest sentit, en un taller una mare explicava que era un tema molt difícil de parlar amb la seva família, especialment amb el seu marit, ja que ell tenia la sensació que feia molt. Això és interessant, ja que per un costat ens fa pensar que les tasques reproductives i de cures són moltes i invisibilitzades, que socialment se’ls dona poc valor; malgrat siguin tan essencials per la vida, no conten i se’ns converteixen en una càrrega. Això forma part de la fal·làcia de la igualtat, per la qual pensem que a les llars som corresponsables, una ficció que contribueix a invisibilitzar el valor d’aquestes tasques i qui les fa. Cal senyalar també, com moltes d’aquestes tasques sovint es deleguen a altres dones (en situacions més vulnerables sobretot per processos migratoris) i que aquests dies es poden estar quedant sense feina, aplicant el: com que som a casa, no fa falta que vinguin… com si elles, aquests dies, necessitessin menys el sou. Com col·lectivament ens fem responsables de les posicions més vulnerables?
Les estadístiques són molt clares, ens diuen que les dones dediquem més del doble que els homes a les tasques reproductives. Però també sabem que moltes vegades el masclisme es cola pel que ometem i desconeixem, més que per una acció conscient i deliberada.
Ens podem trobar amb què potser som l’excepció que confirma la regla. I potser sí, però què tal seria comprovar-ho?
Proposta davant d’això, dosis de realitat: llista de tasques, afegiu totes les que us faltin i anem a veure com ens les repartim. Aquí en teniu un model, és bonic, fàcil d’omplir i pot ser ben interessant per aquests dies que estem compartint tant. I si surt que tothom participa segons les seves possibilitats és quelcom a celebrar. I en el cas de no ser així, és important que totes les persones ens n’adonem i sobretot veiem com ho transformem.
En conclusió, en aquesta situació d’emergència posem-ho sobre la taula per tal de transformar la sobrecàrrega dels rols i tasques sobre les dones. Aquesta es pot prevenir i transformar fent visible tot el treball familiar, millorant la distribució i col·laboració entre tots els membres. I d’aquesta manera, aconseguirem un major benestar per a totes.
