Intersexual, intersex, intersexy!
Malgrat la feina que ja s’està fent en tallers sobre diversitats sexuals i de gèneres a les aules i en espais menys formals, ens queda clar que la I de les sigles LGTBI és la més ben amagada de totes elles, tot i que és una realitat molt més quotidiana del que ens pensem.
El concepte Intersex té a veure amb una persona que no encaixa amb la típica definició del què des de la medicina s’ha considerat com a mascle o com a femella. I en aquest món tan binari on has d’encaixar en una capsa molt concreta, això et porta a la invisibilització d’altres opcions que s’escapen de la norma. També suposa que, ni les professionals sanitàries ni la societat en general, coneguin aquestes realitats, que la informació i els estudis no siguin clars, que no se’n parli, etc. I per tant, el que ens queda i el que sabem, és que la intersexualitat comporta molta soledat i estigma.
A l’hora de trencar amb tabús, és important tenir clar a què ens referim quan parlem de persones intersexuals. I és que aquestes han de suportar mites basats en la desinformació i els prejudicis constants. La intersexualitat contempla moltes possibilitats, i es produeix quan hi ha una “discrepància” entre el sexe genètic, el de la gònada i el dels genitals. Aquestes variacions es poden trobar en els caràcters sexuals primaris o bé secundaris, en els genitals interns i/o externs, en els sistemes reproductors, en els nivells hormonals i en els cromosomes sexuals. Mireu si n’hi ha d’opcions! De la mateixa manera doncs, també hi ha molts tipus de cossos i de maneres de viure la intersexualitat. A partir d’aquí el que plantegem és una mirada centrada en qüestionar aquesta idea de “discrepància” que culturalment hem creat. No som els cossos els que hem d’encaixar en aquestes normes i regles. Ens hem de poder plantejar com acabar amb les marques i estereotips de gènere, que són una de les bases sobre les que es sustenten desigualtats i al mateix temps dificulten la vida de persones intersex i de tota la societat! Tenint en compte tot això, ja podem respondre a una de les preguntes que sorgeix més entre l’alumnat en els tallers: La intersexualitat parteix de característiques biològiques que no tenen res a veure amb la orientació sexual ni la identitat o expressió de gènere, és important tenir-ho present!
Són moltes les persones que no s’encabeixen en cap dels dos sexes establerts per un sistema patriarcal que ens encasella i ens limita en el què i en el com hem de ser. Totis aquellis que neixen amb característiques sexuals que no encaixen dins d’aquest binarisme s’exclouen, es “corregeixen” a nivell mèdic (com una necessitat imperiosa de “normalitzar”, sovint de manera quirúrgica) i/o són estigmatitzades. És feina de totis educar des de la diversitat i des de la lliure decisió sobre els nostres cossos, per tal de crear realitats i futurs més diversos que facin totes les vides visibles, vivibles i de qualitat. I per fer-ho, cal que comencem a escoltar-ne les persones protagonistes, a informar-nos, a aprendre’n i a parlar-ne!
Nosaltres us animem a que doneu un cop d’ull a la vivència d’una companya que forma part de l’exposició del projecte Reapropiant-nos:
“Soy una mujer intersexual. Ahora sé que no tengo ni un problema ni una enfermedad. Igual es este sistema misógino, patriarcal y binario el que está enfermo, el que no quiere abrir los ojos a la diversidad.”
Per si voleu seguir llegint, aquí us deixem el web del Reapropiant-nos!
I si en voleu saber més, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha realitzat un diagnòstic de les diferents realitats, posicionament i demandes de la població intersexual / amb DSD (diferències del desenvolupament sexual) a Barcelona.
