SABIES QUE ETS HETERO? Com incloure la diversitat afectiva a l'entorn familiar

Malgrat vulguem anar de progres i pensem que tot està molt superat, si ens hi fixem ens adonem que l’heteronormativitat (en breu veure’m què és ;) ) té un impacte molt alt a les nostres vides. Al ser un post breu, no podrem abordar tota la complexitat, però veurem algunes de les conseqüències que això comporta i com a nivell familiar podem fer-les-hi front. Ho farem a través d’UN TEMA CLAU que trobo tant a les sessions d’acompanyament individual, com als tallers amb joves i als tallers amb mares (i m’agradaria dir pares, però en vénen pocs).

Fem un ús excessiu i inconscient de l’expressió: NO PASSA RES! Anem a veure si NO PASSA RES?

És un no passa res! amb ànim de voler que tothom, tingui l’orientació sexual que tingui, es senti a gust i per tant preferim no parlar del tema. Així doncs, és clau que comencem assumint que no hem de dissimular o amagar les discriminacions de gènere i per orientació afectiva sexual del nostre context. I molts altres eixos de desigualtat social com l’ètnia, la classe social, el capacitisme.... Parlar-ne i visibilitzar-ho, fa que puguem prendre’n consciència i qüestionar-ho.

La majoria de normes socials no estan escrites sinó que es creen i es transmeten a través d'assumpcions generalitzades que es presenten com a "naturals", "normals". Un exemple n'és l'heterosexualitat: s'assumeix que allò "normal" és ser heterosexual i ni tant sols es pregunta, es dona per suposat, a no ser que "es demostri el contrari". De manera que la norma esdevé l'heterosexualitat, per això parlem també d'heteronormativitat. Això comporta diversos tipus de pressions, que poden ser molt explícites o molt subtils. Anem a veure alguns exemples extrets de les sessions i tallers on treballem les diversitats sexuals i de gèneres:

Pressions explícites:

Una bollera, quin fàstic!
Si li molen les ties és perquè no ha provat una bona polla!
O en format broma també en podem trobar de tots colors: si anem a aquella discoteca hauré d’anar tota l’estona enganxat a la paret.
Caminar darrere d’un noi fent gestos efeminats (per ridiculitzar-ho).

O pressions que poden ser més subtils, fent ús del llenguatge i l’imaginari que aquest crea:

Ostres, doncs no et preocupis que no se’t nota gens! No fa falta que vagis escampant qui t’agrada.
Preguntar a les nenes: quin nen t’agrada? O preguntar als nens: quina nena t’agrada? (i això ho fem des de ben peques, quan potser l’interès hauria d’estar més focalitzat en els jocs, les amistats i no l’amor romàntic). I de més gran Sí, ella és l’amiga de la meva filla referint-se a la parella de la filla.
Un altre exemple que escoltem és: la meva filla està experimentant... Per un costat, hi ha famílies que es senten més còmodes utilitzant aquesta paraula, però si ens hi fixem, només la fan servir per descriure quan es veu amb una altra noia. Perquè ens passa això? D’alguna manera, relativitza la situació, li dona menys pes, reproduint que l’heterosexual és la norma i les altres opcions són secundàries, menys valuoses.
El mateix passa amb expressions com: és una fase, potser se’t (se li) passa. És important entendre que tant si és una fase, com si no ho és, el comentari és desafortunat. Té una connotació de què les coses han de ser fixes i permanents per ser importants. Ignorant i desvaloritzant que els aspectes afectius i sexuals tendeixen a ser processos, ja que nosaltres anem creixent i probablement la nostra sexualitat també.

I com aquests exemples, molts d’altres. Si t’atures un moment, se t’acut alguna frase o interpretació que, a vegades, diguis tu?

Potser és amb ànims de voler encoratjar. Però si el que volem és donar suport, parem-nos un moment. A vegades les coses ens surten per inèrcia, estan marcades per l’imaginari que ens envolta i si dediquem un temps a pensar-hi, potser ho podrem enfocar de manera que realment sigui un suport.

Vols algunes idees? Et proposem alguns temes específics a tenir en compte:

1. En lloc de fer veure que no passa res, explicitar que sabem que vivim en una cultura masclista i heteronormativa, i que com a família ens agradaria poder-nos donar suport en el que cada persona necessiti. Que malgrat haver-hi pressió a l’institut, el carrer... A casa volem ser un espai on podem compartir els malestar i inquietuds sense jutjar-nos.

2. No jutjar (i ja sabem que això, a vegades, és molt difícil): si el meu fill expressa que és gai, i que se sent amb dificultats amb el tema, no respondre: No passa res! Perquè malgrat la resposta vulgui ser propera, difícilment generarà connexió. Anem a veure altres possibilitats de resposta. Són útils les preguntes que obren converses, per exemple: Què és el que se’t fa més difícil? Quan estàs a gust i quines situacions o moments et posen incòmode? En què et podem ajudar o podem ser un suport per tu?

3. Recordar que tothom té orientació sexual. Així quan preguntem a joves: Què vol dir ser hetero? Moltes responen: ser hetero és lo normal. Error! Ser hetero és una orientació sexual, que gaudeix de més privilegis que la resta. Per què no preguntem: Quan te’n vas adonar que ets hetero? O... Què en pensa la teva família? Per tant, és important que nombrem també l’heterosexualitat, per visibilitzar-la com una orientació més. Si per exemple, en un dinar familiar algú treu el tema de la bisexualitat de la nostra filla, (que ella va compartir en una trobada anterior) podem dir: SÍ, la meva filla és bisexual i de moment sembla que el meu fill hetero.

És important que reconeguem que l’espai no és neutre i nosaltres com a família tampoc ho som. Així doncs, anem a explorar la temàtica de les diversitats sexuals i de gèneres sent conscients que com a mares i pares tenim molt poder. Tenim capacitat per generar espais on donar la benvinguda a la diversitat i per trobar estratègies per sentir-nos a casa amb aspectes que en altres espais poden ser poc tinguts en compte.

- - -

Ens encantarà saber la teva opinió o experiència i si voleu parlar més d'aquest tema o trobar nous recursos educatius, aquí estem!